Madre mía... tengo que reconocer que los amigos del Esbart son una segunda família. Ésto ya lo sabía de hace tiempo y cada día que pasa me reafirmaba más. Pero cositas como el montaje para celebrar el cumple de Gerard hace que me dé cuenta de la suerte que tengo de tenerlos como amigos.En serio que somos afortunados de tenernos los unos a los otros.
A tope!!!
ResponderEliminar;)
UEEEEE!
ResponderEliminarQuè bonik!!!! No tinc paraules família!!!
ResponderEliminarSOM BONIKS I PUNTOOOO!
ResponderEliminarq bonic es veure aquestes fotos pq fa aproximadament onze anys q no veig algunes cares i pel q veig no han cambiat gaire aquestes noies ,i tu pel q he pogut llegir tampoc m´ha agradat trobar el teu blog un besito y endavant esbart
ResponderEliminarHombreeee!!! NOEEELIA!
ResponderEliminarCom va tot? Nosaltres ja veus que ens conservem estupendament :P
L'esbart està força bé ha entrat canalla nova i encara tenim molta potència. Estrenem nous balls, l'Albert Palau s'ha convertit en coreògraf de l'Esbart :D
Tens facebook? Ho dic pq allà tenim un grup de l'esbart!
holaaa si q tinc facebook pero no creguis q som gaire amics pero jo ho intento com ho busco, quina alegria de poder parlar amb tu, ja he vist alguns balls pel youtube i m´he emocionat mol. no saps com ho trobo ha falatr tot intentare buscar pel facebook un besito molt fort
ResponderEliminarQuina il·lusió saber que aquest blog serveix per a retrobar-me amb gent del passat :D
ResponderEliminarUn petonet!