Pues justo hace unos minutos he acabado de leerme la novela de Javier CASTILLO, El día que se perdió la locura.
La verdad es que no me ha entusiasmado mucho y eso que el principio me enganchó muchísimo. Es un thriller entretenido y bien escrito. Pero en mi opinión ha ido perdiendo energía a medida que lo he ido leyendo. Quizá he sido yo que no me ha enganchado, pero el final me ha dejado un poco indiferente. Un final muy rápido y un poco forzado todo para que cuadrara.
Y después de El día que se perdió la cordura, vuelvo al nuevo libro del Club de Lectura Bonik. Ahora toca la novela de Jaume Cabré, Jo confesso.
No sé si me va a gustar, pq dicen que hay muchos personajes y mucho viaje temporal. Pero bueno... ya os comentaré... esta noche lo empiezo.
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les.
Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.
Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.
No hay comentarios:
Publicar un comentario